dijous, 28 d’agost del 2008

STASI: Ministerium für Staatssicherheit. El Gran Germà t'observa...

No ens podíem perdre, i no ho vàrem fer, la oportunitat d'endinsar-nos en les clavegueres de la RDA, l'STASI, la policia secreta de la República Democràtica (Dictadura Comunista, Humphrey de Sí, Primer Ministre, dixit) Alemanya. Després de diferents referències en documents, souvenirs (sic) i exposicions, vàrem entrar en dos museus del STASI (Ministeri de la Seguretat de l'Estat). A tots dos llocs, bàsicament la informació estava en alemany, un, fins i tot, era monolingüe. Aquestes limitacions lingüístiques contrasten amb les exposicions trilingües, com a mínim, sobre l'Holocaust, el Mur o el nazisme. Continua cert secretisme de Guerra Freda? Tres coses em van sobtar, tant de l'exposició més senzilla com la que hi ha instal.lada a l'antiga seu de l'STASI (tota una illa de cases!):
  1. L'STASI tenia merchandishing (que en diríem ara) propi, que van des de sabres a estatuetes (de Marx, Lenin, Dzerzhinski, Hoenecker, etc.), banderoles, tapissos i catifes amb símbols comunistes.
  2. Una fixació amb el fundador de la KGB (llavors, TXECA) de la naixen Rússia roja nascuda de la Revolució d'Octubre de Lenin, aquest home era el polonès Djerzhinski (a la foto de sota). A la seu de l'STASI hi ha un munt de referències d'aquest sinistre personatge.
  3. La capacitat d'espiar als ciutadans de la RDA, hi vàrem poder observar un munt de ginys per l'espionatge dels pacífics veïns (o agents del capital... qui sap!): màquines de vapor per obrir cartes, càmeres instal.lades dins a pedres, arbres i coloms (!), micròfons en bolis i un llarguíssim etcètera.
L'STASI era les orelles i els ulls de l'estat que controlava orwellianament els seus ciutadans perquè no caiguessin en la temptació consumista del capital.

PS. A la segona foto podeu veure pots amb draps amarats de les olors corporals de les persones que passaven pels interrogatoris de l'STASI. Els gossos de la policia, si s'esqueia, els trobarien.