Berlín és una ciutat d'avantguarda, es pot veure sols amb la seva arquitectura i sobretot en comparació amb l'arquitectura mastodòntica socialista de la part oriental, però també d'edificis dels segles XVIII i XIX.
Edificis ultramoderns com el Sony Center, on trobem comerç, el cinema Imax, cafeteries i uns efectes visuals espectaculars; els podem contraposar a diferents palaus barrocs, neoclàssics o al Reichstag (amb una cúpula actual), ferm i contundent com l'esperit germànic del XIX i de les actuals dones teutòniques (no serien de l'estil montenegrí, no), o bé amb els blocs socialistes de l'estat més preocupat amb la funció que en l'estètica.
Això sí, les places tenen molta pedra, a est i a oest.
Als alemanys els agrada la pedra per les places, però clar, això té la seva gràcia si al costat tens grans jardins com el de davant del Parlament o la cancelleria o l'espectacular i frondós Tiegarden i els seus conills.
Conte de la vigília de Sant Jordi
Fa 1 any
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada