Berlín és una ciutat d'avantguarda, es pot veure sols amb la seva arquitectura i sobretot en comparació amb l'arquitectura mastodòntica socialista de la part oriental, però també d'edificis dels segles XVIII i XIX. Edificis ultramoderns com el SonyCenter, on trobem comerç, el cinema Imax, cafeteries i uns efectes visuals espectaculars; els podem contraposar a diferents palaus barrocs, neoclàssics o al Reichstag (amb una cúpula actual), ferm i contundent com l'esperit germànic del XIX i de les actuals dones teutòniques (no serien de l'estil montenegrí, no), o bé amb els blocs socialistes de l'estat més preocupat amb la funció que en l'estètica. Això sí, les places tenen molta pedra, a est i a oest. Als alemanys els agrada la pedra per les places, però clar, això té la seva gràcia si al costat tens grans jardins com el de davant del Parlament o la cancelleria o l'espectacular i frondós Tiegarden i els seus conills.
Sóc de Torelló i nascut al 1977, sóc llicenciat en Història per la UB. He treballat de professor i d'Agent de Salut jove. També he fet de manobre i de carter. Sóc políticament actiu: milito a Esquerra, sóc regidor-portaveu a Torelló i ocupo càrrecs locals i comarcals del partit.
He estat Director de Programes de l'Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat i responsable de la Catalunya Central de la Secretaria de Joventut.
He format part del Consell Editorial de la Revista Mà.
Sóc republicà d'esquerres i nacionalment català. M'agrada escriure en paper o en teclat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada